PAC2 – Debat. Reflexió d’un projecte
IDEA GENERAL
Estic pensant el sistema de senyalística com una cosa que no hauria de “fer pensar massa”.

La idea és: entres al pavelló i ja saps on anar
No vull que siga un sistema de llegir, sinó de moure’s.
- ha de ser intuïtiu
- ha de funcionar en moviment
- ha de ser molt visual

QUÈ NECESSITA EL SISTEMA
Ho he dividit molt simple:
- orientar-se
- saber on estàs
- arribar a un lloc
- no perdre’s
- sentir-se segur
- I sobretot: no dependre del text
Si has de parar a llegir, ja no funciona
COM FUNCIONA EL SISTEMA (EN EL MEU CAP)
És com una seqüència:
ENTRES → ENTENS → CAMINES → ARRIBES
- mapa = entendre tot
- fletxes = seguir
- colors = saber on vas
- senyals = confirmar
És com un “guia invisible”
ON ES PERD LA GENT
Punts clau:
- entrada (primer impacte, no hi ha mapa)
- passadissos (dubtes constants)
- cruïlles (decisions)
- arribada (confirmar si és correcte)
Si és complicat, no es llig caminant

No és per llegir, és per entendre ràpid

El color és el que realment guia

Si no s’entén en 1 segon → fora


CONCLUSIONS EXTRETES DE L’ANÀLISI
- contrast
- claredat
- veure-ho des de lluny
- no saturar
- que siga inclusiu
menys informació = millor orientació

Encara no tinc una solució clara.
Però el que més m’interessa és:
- que no depenga del text
- que es puga entendre caminant
- que el cos siga qui entén el sistema
Ha de ser quasi instintiu



Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.